R.D.
No volveré a ser joven
Que la vida iba en serio
uno lo empieza a comprender más tarde
-como todos los jóvenes, yo vine
a llevarme la vida por delante.
Dejar huella quería
y marcharme entre aplausos
-envejecer, morir, eran tan sólo
las dimensiones del teatro.
Pero ha pasado el tiempo
y la verdad desagradable asoma:
envejecer, morir,
es el único argumento de la obra.
uno lo empieza a comprender más tarde
-como todos los jóvenes, yo vine
a llevarme la vida por delante.
Dejar huella quería
y marcharme entre aplausos
-envejecer, morir, eran tan sólo
las dimensiones del teatro.
Pero ha pasado el tiempo
y la verdad desagradable asoma:
envejecer, morir,
es el único argumento de la obra.
Jaime Gil de Biedma (para R., con aprecio. De isla a isla...
Desierta la calle en tu nombre.)
Desierta la calle en tu nombre.)
moRi l'eNze!!!
VISCA!
VISCA!!
VISCA!!!
Mateu
-lo, collons!
Mateu
-los a tots d'una puta vegada, cony!
Mateu
-vos tots també, hòstia puta!
Mateu
-me a jo,
ja,
de passada.
Que no quedi ni
1HOMBRE,
viu,
sobre sa terra.
Que tot es merdRa
i putrefacció,
i ja va tocant
fer neteja.
VISCA!!
VISCA!!!
Mateu

-lo, collons!
Mateu
-los a tots d'una puta vegada, cony!
Mateu
-vos tots també, hòstia puta!
Mateu
-me a jo,
ja,
de passada.
Que no quedi ni
1HOMBRE,
viu,
sobre sa terra.
Que tot es merdRa
i putrefacció,
i ja va tocant
fer neteja.
contra[tot], sense accents i envirat.
agOsT 20O5
Jugando a ser un ente torcido en una isla en mitad de un mar
Orgullosamente efímero
Resuéltamente anti-dadá
Dibujo minotauros en las rocas
Increíblemente apaciguados, mientras oigo el
Viento rampante en las cuencas de mis ojos acrobáticos
A veces pienso en una isla, en mitad de un mar que no es este
Lejos, allá, arriba entre las nieblas
Lluvia sonora y disparos al aire, donde el
Señor Jordi Valls pasea su sombra inclinada.
Orgullosamente efímero
Resuéltamente anti-dadá
Dibujo minotauros en las rocas
Increíblemente apaciguados, mientras oigo el
Viento rampante en las cuencas de mis ojos acrobáticos
A veces pienso en una isla, en mitad de un mar que no es este
Lejos, allá, arriba entre las nieblas
Lluvia sonora y disparos al aire, donde el
Señor Jordi Valls pasea su sombra inclinada.
cIniSme...

En una carta a la Martinelli
Hank es queixa que han llegit
poemes seus per les ones.
Renega de la tasca feta.
Ara, mentre sona el Frankie de Suicide,
que ha acabat amb l'ARTE&RUIDO
d'aquest divendres ja dissabte,
puc dir que estava equivocat,
o potser qui ho va fer
no era ni el Jordi ni el Roger,
artistes de l'èter,
artistes i heretges del mal.
-----------------escrit en el traspàs de dv. 6 a ds. 7 de març de 2009 per Antoni Mateu Biosca
Hank es queixa que han llegit
poemes seus per les ones.
Renega de la tasca feta.
Ara, mentre sona el Frankie de Suicide,
que ha acabat amb l'ARTE&RUIDO
d'aquest divendres ja dissabte,
puc dir que estava equivocat,
o potser qui ho va fer
no era ni el Jordi ni el Roger,
artistes de l'èter,
artistes i heretges del mal.
-----------------escrit en el traspàs de dv. 6 a ds. 7 de març de 2009 per Antoni Mateu Biosca
...i eStoïCismE
Terroristes afins.
És clar.
Era clar molt de temps abans que 25HOMBRES coneguEssin Antoni Mateu
i que n'Antoni Mateu conegués els 25HOMBRES.
Només que es fàstic i es cansament,
units a ses ganes de seguir molestant,
sÓn patrimoni EXCLUSIU
d'algunes persones
que escolten coses
que d'altres mai sabràn QUE existeixen.
Així q'és.
És clar.
Era clar molt de temps abans que 25HOMBRES coneguEssin Antoni Mateu
i que n'Antoni Mateu conegués els 25HOMBRES.
Només que es fàstic i es cansament,
units a ses ganes de seguir molestant,
sÓn patrimoni EXCLUSIU
d'algunes persones
que escolten coses
que d'altres mai sabràn QUE existeixen.
Així q'és.

eZeqUieL 8 (lA bIbLia DE laS amÉriCaS)
16.- Entonces me llevó al atrio interior de la casa del SEÑOR. Y he aquí, a la entrada del templo del SEÑOR, entre el pórtico y el altar, había unos veinticinco hombres de espaldas al templo del SEÑOR y de cara al oriente, y se postraban hacia el oriente, hacia el sol.

Y he aquí, se le acercó un leproso y se postró ante Él, diciendo: Señor, si quieres, puedes
limpiarme. (Mat 8:2)

Y he aquí, se le acercó un leproso y se postró ante Él, diciendo: Señor, si quieres, puedes
limpiarme. (Mat 8:2)
aMaR puEde MatAr
eL vIenTre